Història del Club Handbol Sueca
Anys 70 - Els orígens
El Club Handbol Sueca va començar de manera informal l'any 1970 quan des de la Delegació Provincial de Joventuts es rep un comunicat que suggereix la creació d'un club d'handbol. És ací quan sorgeix el “Club Balonmano OJE de Sueca”. Durant l'any 1971, només es van dedicar a entrenar i aprendre els fonaments d'aquest esport. En 1972 es registra oficialment el club, es federen i comencen a jugar. Entre ells estaven Jesús Soldado, que va ser el primer president, Toni Catalá, Santos, Pedro, el “Camús”, Gaspar Jordan, José Luis Bernal i Grau.
Contra quins equips jugaven
L'equip havia de desplaçar-se per a jugar a poblacions com Ontinyent, Requena, Favareta, Sollana, Corbera, Alcudia i Canals. D'aquests pobles recorden que els equips de Sollana i Corbera eren els més forts.
Finançament del club
El club es finançava amb els diners que els donava la OJE (Organització Juvenil Espanyola) per a la compra de les samarretes i pantalons, i també pagaven les despeses d'arbitratge. Com les samarretes havien de ser totes iguals anaven al “mercat” i les compraven allí. La Federació d'Handbol es portava prou bé, perquè si els donaven les factures amb les despeses de la temporada els retornaven després els diners invertits en material esportiu per a poder entrenar. Si l'equip quedava dels primers a més els premiava amb un poc més de material o fins i tot diners.
On jugaven i entrenaven
Jugaven i entrenaven a l'estadi municipal, encara que també es va habilitar per a entrenar el col·legi Carrasquer, al qual van haver de col·locar fanals per a poder entrenar quan es feia de nit. També es va arribar a utilitzar l'institut laboral, on ara es troba l'IES Joan Fuster, arribant a jugar allí algun partit oficial.
Fora de casa jugaven la majoria de vegades en col·legis i en alguns camps, que dit siga de pas, no estaven en les millors condicions.
Començaments difícils
Tal com ens compta Gaspar: “Els començaments no van ser fàcils perquè havíem de jugar en qualsevol espai habilitat, fins i tot graners i assecadors. No hi havia aigua calenta. El primer equip que va tindre termo va ser el nostre. Normalment només hi havia un vestuari per a tots, i allí ens canviàvem i dutxàvem els dos equips junts”.
Anècdotes d'aquells primers anys
Anècdotes d'aquella època (comptades per Gaspar Jordan), són per exemple que quedaven a les nou del matí en el bar Ràpid, i el que arribava puntual estava convidat a un café amb llet i una “pasteta”. Qui arribava tard s'ho pagava ell mateix. Una altra anècdota era que, sempre després dels partits que jugaven a casa, anaven tots a la taverna Miguel per a fer la tradicional “picaeta”. Una altra anècdota (que ens compta Jesús Soldado) és que un dia van anar a jugar a Ontinyent. El partit havia de jugar-se a les 11 però l'A7 amb direcció València-Albacete estava en obres, per la qual cosa a l'hora del començament del partit ells estaven encara en el port d'Almansa. Van arribar molt tard i l'equip contrari havia aprofitat eixe temps per a jugar entre ells, ja s'havien dutxat i estaven a punt d'anar-se'n. Malgrat tot l'ocorregut, el partit es va jugar, el que demostra la noblesa d'aquest gran esport.
Salt de qualitat
Allà per l'any 1975-1976 ocorren dos fets significatius que suposen un bot de qualitat en el club. El primer d'ells és la incorporació de jugadors suecans que estudien en la Salle de Paterna, on és tradicional la practica de l'handbol. Així, apareixen jugadors com Eugenio Vidal, Ribera i Salvador Renart. D'altra banda, l'AMPA del col·legi de Fàtima promociona entre les seues activitats el bàsquet i l'handbol. D'aquest col·legi apareixen jugadors com Vicent Soler, Ximo Serrano, Badenes i Leo entre altres.
A poc a poc l'equip de Sueca va començar a agafar fama i van començar a acudir jugadors d'altres pobles.
L'any 1978 ja tenien un equip juvenil prou fort format per Salvador Renart, Ribera, Ricardo Rodríguez “El Pato”, Juan Selma, Juanjo “El Francés” i Quiles, que jugava de porter.
En 1980, es van ajuntar les dues generacions a l'equip sènior.
Equip sènior de 1980 del Club Handbol Sueca.
Els anys 80
Des de 1980 fins a 1990 el club va estar jugant en 1a Autonòmica. I és important destacar una data en particular d'aquest període, perquè el dia 20 de Febrer de 1984 el club es registra oficialment com a “Club Balonmano Sueca” acudint a la notaria: José Luis Beltrán Mari, José Luis Bernal Membrilla, Antonio López Campayo, Cándido Serra Martínez i José Miguel Ribera Esteve.
D'ací ix la junta formada per:
– President: Cándido Serra Martínez
– Vicepresident: José Miguel Ribera Esteve
– Secretari: José Luis Bernal Membrilla
– Tresorer: Antonio López Campayo
– Vocal: José Luis Beltrán Mari
Entre 1985 i 1990 el club comptava, a més de l'equip sènior amb un equip juvenil. Aquest equip juvenil no tenia entrenador i s'ajuntava amb l'equip sènior per a entrenar. Als partits anaven com podien. Unes vegades amb tren i metre, unes altres gràcies a la bona voluntat dels jugadors del sènior que els portaven amb cotxe i en alguna ocasió Cándido Serra els portava amb la seua furgoneta. Es reunien abans del partit en la carnisseria de Pep Soler per a veure com podien anar al partit i alguna vegada Pep els va haver de donar diners perquè pogueren arribar a temps.
Equip juvenil. Temporada 1988-1989. D'esquerra a dreta: Salvador Clar, Salvador Granell, Angelo Ferri, Roberto Guillem, Carlos Puchol, Enrique Bellido i Pep Soler. Baix: Francisco Guillem, Marcos Lledó, Ramón Canut, Vicent Beltran, David Ribes i Jorge Silvestre.
Els anys 90, l'esplendor del club
Els principis dels anys 90 són els millors moments del nostre club. Gràcies a les gestions de Salvador Renart, en la temporada 1991-1992 ve a Sueca el segon equip de l'Avidesa que jugarà amb el nom "Alzira Sueca Reynalco" i que jugarà en 2a Nacional com a filial de l'Avidesa. Aquest equip aconsegueix guanyar la lliga, i a més, aconsegueix ascendir a 1a Nacional. El club ara tenia dos equips, el que jugava en 1a Nacional i el sènior del club.
El moment de màxima expectació va ser a la temporada 93-94 quan el pavelló esportiu va ser sub-seu de la Copa del Rei d'Handbol. En eixa trobada es van enfrontar el F.C.Barcelona i el Cacaolat Granollers. Com a anècdota el partit va ser ajornat un dia a causa d'una avaria i no disposar de llum. L'endemà, gràcies a uns grups electrògens que va posar l'organització es va jugar el partit amb normalitat.
Tots aquests fets van suposar l'arribada de molts jugadors, aficionats i sens dubte va ser la millor època de l'handbol a Sueca.
No obstant això, l'equip Reynalco només va poder jugar fins a la temporada 1994-1995. La crisi econòmica del moment va suposar la dissolució del Avidesa i per tant de tots els seus equips.
Malgrat això, l'equip sènior va continuar tots aquests anys jugant en la categoria 1a autonòmica i el club va seguir avant, fins i tot guanyant la final de la copa federació l'any 1994, tenint com a entrenador a Eduardo Sala.
D'esquerra a dreta: Eduardo Sala (entrenador), David Escrivà, Leo, Pío Lledó, David Girbés, Salva Ferri, Pepe Soler. Baix: David Sancho, Javier Ferrando, Manuel Lianes, David Alabau i Roberto Guillem.
Creació de l'escola d'handbol
La temporada 2000-2001 suposa un altre fet significatiu. I és la creació de l'Escola d'Handbol a càrrec d'Eduardo Sala. Fins ara el club només havia tingut tradicionalment l'equip sènior, encara que alguns anys sí que havia tingut algun equip juvenil. Gràcies a aquesta escola van aparéixer jugadors com: Eduardo Sorrentino, Salva Sales, Abel Fos, Borja Serra, Javi Martínez o Alfredo Sorrentino, aquest últim arribant a jugar en la ASOVAL.
El club ha jugat normalment en 1a autonòmica si bé, dues vegades, ha aconseguit ascendir a 2a nacional
Temporada 2019-2020 on el Club aconsegueix pujar a 2a Nacional.
La filosofia de l'escola
Durant l'entrevista que vam mantindre amb Eduardo Sala vam poder veure la filosofia de l'escola que ell va voler impulsar. En ella és important el treball, la disciplina i el compromís. Vindre i complir amb els entrenaments. Ensenyar als companys quan un està més avançat. La importància del grup i com és imprescindible que ningú es quede arrere i que tots millorem, on l'important no és l'individual sinó la força del grup.
A nivell d'entrenaments ens va explicar la necessitat d'entrenar a nivell físic i sobretot la part de coordinació psicomotriu. L'estructuració de la setmana en diferents sessions dirigides cap a la tècnica individual, la defensa i l'atac.
També va fer referència a la necessitat de saber delegar, tindre un bon grup de treball i la importància de la presència i participació dels pares/mares a l'escola.
El seu pas pel club va tindre una visió a llarg termini que va fer que un grup de joves anaren creixent i desenvolupant-se en la pràctica de l'handbol arribant a ser un dels millors equips del moment.
